De tant en tant ens agrada presentar-te plantes que no són gens comuns en els vivers ni a les botigues de jardineria. En aquesta ocasió, l'escollida ha estat la acocantera, Que produeix unes flors molt boniques cap al final de l'hivern.
Et ve de gust conèixer-la? doncs a continuació et direm quines són les seves característiques i com cuidar-la.
Origen i característiques
La nostra protagonista és un arbust o arbret perennifoli originari de sud d'Àfrica, concretament des de Moçambic fins Sud-àfrica. El seu nom científic és Acokanthera oblongifolia, Encara que popularment se li coneix com acocantera o llorer tòxic. Pot arribar a una alçada màxima 6 metres, Amb una amplada de 2-3 metres. Les seves fulles són verdes, coriàcies i carnoses.
Floreix a finals d'hivern o començaments de primavera. Es reuneixen en inflorescències, i són blanques o roses. Un cop són pol·linitzades, comença a madurar el fruit que serà de color verd a l'madurar, i tòxic per a l'ésser humà.
Quines són les seves cures?
Si et ve de gust tenir un exemplar, et recomanem proporcionar els següents cures:
- Ubicació: Exterior, a ple sol.
- Terra:
- Test: substrat de cultiu universal barrejat amb un 30% de perlita.
- Jardí: fèrtil, amb bon drenatge.
- Riego: 3-4 vegades per setmana a l'estiu, una mica menys la resta de l'any.
- Abonat: Des de començaments de primavera fins a finals de l'estiu s'aconsella abonar un cop a el mes amb adobs ecològics, com el guano per exemple.
- multiplicació: Es multiplica per llavors i esqueixos a la primavera.
- Plagues i malalties: És molt resistent, però si es rega en excés poden aparèixer fongs, els quals s'han de tractar amb fungicides seguint les indicacions especificades en l'envàs.
- rusticidad: És sensible a l'fred. La acocantera només es pot conrear a l'exterior tot l'any si no es produeixen gelades, en cas contrari caldrà protegir-la de les baixes temperatures en una habitació lluminosa i sense corrents d'aire.
Què t'ha semblat aquesta planta? La coneixies?