arbustos mediterranis

Vius en una zona on l'estiu és molt calorós i sec, i on els hiverns són suaus? Llavors t'encantaran els arbustos mediterranis que anem a ensenyar-te. aquestes plantes han evolucionat per suportar el sol intens, així com els períodes secs i sequeres. Això fa que puguin viure amb poca aigua durant tot l'any, ja que tenen arrels i fulles molt resistents.

Encara que no solen tenir flors grans com les plantes d'origen tropical, això no importa. Com el seu manteniment és molt baix, són ideals per a aquelles persones que no disposen de molt temps per tenir cura de les plantes, així com per a aquelles que volen un jardí que pugui cuidar-sol.

Abulaga (argelagó)

La abulaga o argelaga de cent a peu, és un arbust o mata espinosos amb forma compacta que arriba als 60 centímetres d'alçada com a molt. Les espines poden mesurar 15 mil·límetres de llarg, de manera que és important que ens posem guants quan haguem de manipular-la. A la primavera produeix moltes flors grogues d'1 centímetre de llarg. Posa-la en un lloc assolellat, i no et preocupis molt per ella: resisteix la sequera i les gelades de fins als -15ºC.

aladern (Rhamnus alaternus)

El aladern és una planta que, penso, hauria de conrear-més. És una de les que millor resisteixen la sequera, i pot viure amb poca aigua (viu bé amb 350 mm de precipitació anuals si és a terra). Així mateix, aguanta les temperatures properes als 40ºC, i fins i tot les eventuals inundacions causades per les pluges torrencials de finals de l'estiu, Sempre que la terra tingui un excel·lent drenatge. Pot tenir-se com arbust o bé com a arbre, ja que pot arribar als 8 metres si es rega de forma regular durant tot l'any. Resisteix fins als -12ºC.

Boj balear (Buxus balearica)

El boix balear és un arbust de fulla perenne que aconsegueix els 3 metres d'alçada. Presenta fulles lanceolades, grans i verds, i produeix flors durant la primavera. Es tracta d'una planta que ha d'estar en un lloc assolellat, creixent en sòls, o substrats si estarà en test, que filtrin molt bé l'aigua. Resisteix fins als -12ºC.

Herba de Sant Joan (Hypericum calycinum)

Tot i que es coneix com herba de Sant Joan, En realitat és un arbust nan, que arriba als 30 centímetres d'altura, i que és perfecte per tenir com a entapissant. És perennifoli, si bé en climes freds pot perdre parcialment les seves fulles. El més atractiu d'aquest arbust són les seves flors, que són grogues i que a més brollen a l'estiu. Com a curiositat, has de saber que els pètals són tòxics per als insectes, no així per a les persones. Resisteix fins als -15ºC.

Jara comú (Cistus ladanifer)

La estepa és una planta perennifoli que pot mesurar entre 1 i 3 metres d'alçada. Les seves fulles són aromàtiques, i produeix flors blanques de 5 a 10 centímetres de diàmetre a la primavera. Necessita sol directe, així com sòls o substrats àcids. També has de saber que quan hagis de trasplantar, és important que no manipules les seves arrels, Sinó que li treguis del test amb tot el pa de terra intacte. Pot suportar fins als -7ºC, però de jove és millor que es protegeixi si baixa dels 0 graus.

Espígol (Lavandula)

La Lavanda és una planta d'allò més apreciada en els jardins mediterranis. Suporta molt bé la sequera, i queda genial com tanca baix. Per descomptat, en una jardinera o en un test també va donar-te moltes alegries, ja que creix a bon ritme i floreix durant la primavera. Això sí, no li ha de faltar llum solar directa. Pot arribar fins a 1 metre d'alçada, i resistir les gelades de fins als -12ºC.

arboç (Arbutus unedo)

El arboç és una fantàstica planta perennifòlia que sol créixer com a arbust de 4 metres d'alçada. Té forma de arbret, amb una copa arrodonida les fulles es mantenen en les branques durant diversos mesos, fins que les substitueixen altres de noves. Produeix fruits comestibles, que són baies de color vermellós, les quals maduren a la tardor. El seu creixement és lent, i es pot tenir en tests sense problema. Resisteix fins als -18ºC.

Ginesta blanca (ginesta de flor blanca)

La ginesta blanca és un curiós arbust amb branques molt fines i verds, de les quals no sempre brollen fulles i quan ho fan aquestes són molt petites. Les flors són blanques, amb forma de papallona, ​​i sorgeixen a la primavera-estiu. Això sí, cal que es col·loqui a ple sol, però d'altra banda és ideal per a jardins secs o de baix manteniment. També pot estar en testos. A més, resisteix fins als -7ºC.

Romero (Sàlvia rosmarinus)

El romaní és l'arbust mediterrani més popular. Creix fins als 2 metres d'altura, però tolera molt bé la poda, de manera que es té gairebé sempre com a planta d'1 metre o fins i tot més petita, en forma de bola compacta. Té fulles de color verd fosc pel feix i molt clares pel revés, i té la peculiaritat que si passes la mà sobre elles et deixa un dolç aroma. A més, floreix en a la primavera i són mel·líferes. Resisteix fins als -12ºC.

Savina de muntanya (Juniperus savina)

La savina de muntanya és una conífera perennifòlia que aconsegueix els 2 metres d'altura. Les seves branques creixen en sentit horitzontal i una mica ascendents, Per això no s'aconsella conrear en tests, però sí que queda molt bonica en un jardí, per exemple en la rocalla. Es pot tenir a el sol o en ombra, però sí que és important que la terra dreni bé l'aigua. Resisteix fins als -18ºC.

Quin d'aquests arbustos mediterranis t'ha agradat més?