Atzavara parryi, mezcal o penca pertany a el grup de plantes característiques de el nord de Mèxic i sud-oest dels Estats Units. El clima extrem i variable d'aquesta zona semidesèrtica o desèrtica fa que aquesta espècie sigui molt resistent a l'fred o a la calor.
Les plantes d'aquests hàbitats, entre els quals s'inclou el desert d'Arizona, són d'una aparença i bellesa rústica amb fulles amples, espines i variats matisos de colors. Ubicades adequadament en la jardineria i el paisatgisme canvien l'entorn amb la seva particular aparença de fulles amples abundants i en forma de roseta que no passen desapercebudes.
Origen de la Atzavara parryi
Els noms comuns pels que també la solen anomenar són atzavara, penca, maguey i mezcal. és originària de la zona central d'Amèrica del Nord entre Mèxic i els Estats Units. Aquest punt geogràfic és alt i desèrtic fent la planta molt resistent a el fred i la sequera.
En la descripció que ofereix de l'espècie George Engelmann se li atribueix la següent etimologia i és que la paraula Atzavara té el seu origen en el grec Agavos. Atzavara era la filla del rei de Tebas Cadmo que en un acte sense precedent va assassinar a Penteu, el seu fill, per evitar un mal major. Aquest acte es va considerar noble i de gran sacrifici per la qual cosa el poble la va admirar. Parriy se li va col·locar en honor a l'reconegut científic botànic Charles Christopher Parry.
Característiques
Existeixen tres varietats documentades d'Atzavara parryi conegudes com Atzavara parryi varietat couesii, Atzavara parryi varietat huachucensis i Atzavara parryi Neomexicana. Totes presenten fulles abundants de grans dimensions i molt juntes. Una planta pot ostentar fins a 160 fulles amb colors que van des del verd clar fins al gris platejat. Les fulles tenen espines als costats i un agulló en el terminal.
La Atzavara és una planta sempre verda de fulles perennes que pot arribar a fer uns 50 centímetres d'alçada i un metre d'ample. Les flors són una vara de tres metres d'alçada amb uns bells raïms de flors grogues brillants. Aquestes flors es pol·linitzen de forma hermafrodita i utilitzen a lepidòpters i quiròpters per aconseguir-ho.
Cultiu, cures i malalties
La reproducció de l'Atzavara es realitza per mitjà de la llavor. La planta mor després de la floració però deixa diversos fillols i el seu desenvolupament serà efectiu en sòls amb característiques de pH àcid, alcalí o neutre. Les arrels prefereixen un sòl amb textura franca o sorrenca. Cal mantenir el terreny sec o lleugerament humit. Obligatòriament ha d'estar ben drenat encara que tolera la sequera, no els embassaments. S'ha de trasplantar o plantar a la primavera.
Aquesta planta és molt resistent als climes extrems. A l'hora de plantar-la s'ha d'escollir un terreny que l'exposi directament als raigs de sol. D'altra banda, pot suportar baixes temperatures fins i tot les gelades. Si la planta arriba a tenir més humitat de la recomanada o no estar exposada directament a la radiació solar pot contraure alguns fongs o plagues com curculiònids (Scyphophorus acupunctatus).
Usos i propietats
En la seva regió d'origen, la atzavara parryi és usada amb diferents finalitats tant alimentaris com medicinals, però, la seva característica aparença és ideal per oferir un element exòtic a el paisatge que evoqui les particularitats geogràfiques de l'desert americà. Des del punt de vista mèdic full d'atzavara és usada com antisèptic, diürètic i laxant, Sent molt important ressaltar que els usos mèdics i autodiagnòstics no són recomanables si ser prèviament consultats per un metge especialista.
Pel que fa a l'ús en l'alimentació és la població mexicana la qual aprofita les fulles, llavors, tiges i nèctar com a ingredients de menjars i begudes típiques. Una de les espècies d'aquesta planta és utilitzada per a la preparació de la popular beguda tequila.
El producte contemporani que és molt nomenat és la mel d'Atzavara, Encara que les opinions sobre les conseqüències del seu consum estan molt dividides se li atorguen propietats beneficioses pel que fa a el control de l'colesterol i triglicèrids. D'altra banda se sap que conté grans quantitats de fructosa que pot no ser beneficiós per a l'organisme.
Existeix molta documentació que comprova que les tribus indígenes americanes utilitzaven el atzavara parryi de moltes maneres. La planta era comestible quan les fulles eren joves i s'utilitzaven parts de la planta per a la fabricació d'armes i pigments.