cupressus leylandii

Cupressus leylandi en un jardí

El cupressus leylandii és una de les coníferes més utilitzades en parcs i jardins. La seva majestuositat i elegància són excepcionals, dotant a el lloc d'una harmonia sense igual. Però les seves qualitats no acaben aquí: es manté siempreverde, és resistent a l'fred ia les gelades, ia més no és difícil de tenir cura.

Per si fos poc, queda fenomenal combinat amb altres plantes, siguin de el mateix tipus o diferents, tal com pots veure a la imatge. Et ve de gust saber més sobre ell? 🙂

Origen i característiques

Fulls de l'Cupressus leylandii

Imatge - Wikimedia / KENPEI

El cupressus leylandii, Anomenat també pels seus altres noms científics x Cupressocyparis leylandii o Cupressus x leylandii, i popularment com xiprer híbrid de Leyland, xiprer de Leyland, leylandi o leilandi, és una conífera perennifòlia híbrida entre Cupressus i Chamaecyparis. Va ser descobert al sud de Gal·les al 1888 per CJ Leyland, però fins al 1925 la Royal Horticultural Society no va tenir notícia de la seva existència.

Creix fins arribar a una altura d'entre els 20 i els 25 metres, Amb un port més o menys piramidal i la base de la seva copa ampla. Les seves fulles tenen forma d'escata, i són de color verd fosc pel feix i més clar pel revers. Els cons mesuren uns 2 cm i al seu interior es troben llavors, les quals són estèrils a l'ésser una planta híbrida.

Quines són les seves cures?

Vista del xiprer de Leyland

Imatge - Wikimedia / W.Baumgartner

Si vols tenir un exemplar, et recomanem cuidar de la següent manera:

  • Ubicació: Ha d'estar a l'exterior, a ple sol.
  • Terra: Creix en sòls fèrtils, amb bon drenatge. Tampoc té problemes amb els calcaris si està empeltat sobre el Cupressus sempervirens.
  • Riego: 2-3 vegades per setmana a l'estiu, i cada 5-6 dies la resta de l'any.
  • Abonat: És aconsellable abonar-lo en primavera i estiu amb abonaments ecològics.
  • multiplicació: Per esqueixos i empelts.
  • Plagues i malalties: cotxinilles y fongs. Les primeres s'eliminen amb insecticides específics (anti-cotxinilles) i els altres amb fungicides a base de coure.
  • poda: A finals d'hivern. Treure les branques seques, malaltes o dèbils, i retallar les que estiguin creixent massa. Brolla bé de fusta vella.
  • rusticidad: Resisteix el fred i les gelades de fins als -12ºC.

Què t'ha semblat el cupressus leylandii?


Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.

  1.   Maria Mercès Aizpuru va dir

    És una planta molt noble el Leylandi

    1.    Mónica Sánchez va dir

      Sí, sens dubte. Gràcies per comentar Maria Mercedes.

  2.   Coloma Lopez va dir

    Tinc un lylandi en una parcel·la del meu poble, que sembla sec, però estàs branques seques s'han quedat de color verd, això ja li ha passat diverses vegades. No sé si el veí ho ha fumigat per acabar amb el, ja que en una altra ocasió el vaig veure a l'jardiner fer-li un producte per assecar-lo i va aconseguir assecar dues branques de l'arbre. Com puc ressuscitar el meu arbre? Ho estic passant fatal perquè fins ara estava rebotant. Moltes gràcies.

    1.    Mónica Sánchez va dir

      Hola Paloma.

      Et recomano parlar amb el teu veí perquè et digui per què vol acabar amb el teu arbre.

      Pel que fa a la planta, si aquestes branques segueixen verds, deixa-. El que sí que et aconsello fer és tirar-li aigua, netejar bé amb aigua (amb una mànega).

      Salutacions!