Arce de Noruega, un arbre magnífic per decorar el jardí

El gènere botànic dels aurons comprèn unes 160 espècies d'arbres i arbustos i totes elles tenen un »no sé què» molt especial que tant agrada tenir en els jardins. Tenen un valor ornamental tan alt que és molt difícil decidir-se només per un.

I jo no sóc una excepció. Si pogués, tindria un de cada, però com m'és impossible, em conformo amb donar-te'ls a conèixer. Potser tu sí puguis tenir algun, com el que et vaig a presentar en aquesta ocasió: el Arce de Noruega.

Característiques de l'Arce de Noruega

El nostre protagonista és una planta que imposa: pot arribar a una alçada de fins a 30 metres, Amb un diàmetre de copa de 10m, i si a això li afegim que creix ràpid, pots tenir un arbre preciós que et va a donar bona ombra en poc temps. És originari d'Europa, podent-se trobar als Pirineus.

El seu nom científic és Acer platanoides, Encara que se li coneix pels noms comuns d'Arce noruec, Acirón, Arce de Noruega, Arce de fulla de plàtan, o Bord de Noruega. Pertany a la família botànica Aceraceae, i les seves fulles són caduques, oposades, palmatífidas, de color verd excepte a la tardor que es tenyeixen de groc.

Les flors brollen a la primavera, abans que ho facin els fulls, i són de color groc. La llavor és una sàmara glabra, la qual necessita passar fred a l'hivern per poder germinar.

Com es cuida?

Lamentablement, és un arbre que per tenir-lo bonic és important que es conreï a climes freds, Amb temperatures que rondin entre els -17ºC de mínima a l'hivern i els 25 màxim 30ºC a l'estiu. Si vius en una zona amb aquest clima, pots proporcionar-aquestes cures:

• Ubicació: Exterior, a ple sol.
• sòl: Fresc, amb bon drenatge i fèrtil.
• Riego: 3-4 vegades per setmana a l'estiu, i cada 3-4 dies la resta de l'any.
• Abonat: Important abonar a la primavera i estiu amb adobs orgànics, ja siguin líquids seguint les indicacions especificades en l'envàs, o en pols fent una capa d'1 o 2 cm de gruix una vegada a l'mes.
• poda: Es pot podar a la tardor o, millor, a finals d'hivern.
• multiplicació: Per llavors a la tardor-hivern, per esqueixos a finals de primavera o per empelt de gemma a la fi de l'estiu.

Havies sentit parlar d'aquest arbre?