Estem molt acostumats a veure Ficus que ocupen molt espai, i les arrels s'estenen diversos metres. Però dins de l'gènere trobem una espècie que, tot i que creix igual de ràpid que les altres, l'única superfície que cobreix és la que nosaltres li donem; és a dir, un tronc d'un arbre, una paret, una tanca o una gelosia.
La hi coneix pel nom d'Higuera enfiladissa, i en botànica pel de Ficus pumila.
Característiques de l'Ficus pumila
El Ficus pumila és una planta enfiladissa perennifòlia originària de la Xina i el Japó que té fulles cordades de color verd fosc o variegadas i d'uns 3cm de llarg. Les flors són tan petites que no tenen valor ornamental, però els fruits, que són ataronjats, embelleixen molt a aquesta curiosa espècie. Lamentablement, aquests tenen un gust molt desagradable, Pel que no s'aconsella el seu consum.
Pot conrear-se tant a l'interior, col·locant-se en una habitació en la qual entre molta llum natural, o bé a l'exterior si el clima a l'hivern és suau, amb gelades de fins als -3 C. Tenint en compte això, podrem gaudir de la nostra figuera enfiladissa durant molt, molt de temps. Vegem com es té cura.
Cuidados
Perquè creixi sa i fort, és aconsellable prendre nota del següent:
- Ubicació: Si es conrea a l'exterior, s'ha de de col·locar en una zona on li toqui el sol només al matí, o bé semiombra. En el cas que es tingui en interior, ha d'estar en una habitació en la qual entre molta llum natural, i en la qual no hi hagi corrents d'aire.
- Riego: Freqüent, evitant deixar assecar el substrat.
- Abonat: A la primavera i estiu es pot abonar amb adobs orgànics líquids, com el guano.
- poda: A la primavera, retallar les tiges perquè ramifiquin.
- multiplicació: Per esqueixos a la primavera o estiu. Curta un o diversos tiges d'uns 20-30cm de longitud, i plántalos en un test amb sorra humitejada amb aigua. En el transcurs de 2-3 setmanes emetran arrels.
Curiosa planta, oi? 🙂