Dentro del género de las palmáceas encontramos varias especies que pueden soportar inviernos muy fríos, donde la temperatura desciende hasta los 23 graus sota zero.
En aquesta ocasió, parlarem d'algunes d'elles. Totes aptes per a un gran ventall de climes: des del tropical fins al continental.
Comencem aquesta llista per la qual, fins ara, es considera com la palmera més resistent de l'món: la Rhapidophyllum hystrix. Aquesta palmera té forma arbustiva, amb una alçada aproximada de cinc metres, amb diversos plançons basals. El seu origen es troba a Amèrica, concretament al sud-est d'Estats Units, en les selves boscoses i humides. Resisteix fins -23º.
Seguim amb la Nannorrhops ritchiana, Una palmera originària de l'Afganistan que pot suportar hiverns freds de fins a -20º. També és una palmera petita: no sol superar els 4 metres d'alçada. Un cop establerta, suporta la sequera sense problemes.
El Margalló elevat el nom científic és Trachycarpus fortunei, Té el seu origen a la Xina, tot i que se la pot trobar en qualsevol part de món, ja que resisteix molt bé els hiverns freds de fins a -15º i la calor.
Aconsegueix una alçada aproximada de 12 metres, amb un tronc prim de no més de 50 centímetres de gruix. És una bona opció per posar en jardins petits.
La Washingtonia filifera és una de les palmeres més comuns en climes des subtropicals a temperats. El seu ràpid creixement i la seva resistència a la sequera ia les gelades de fins a -10º, fan que sigui molt demandada per plantar en jardins, parcs, i en zones urbanes.
La Brahea armata, originària de Baixa Califòrnia, a Mèxic, és molt apreciada pel seu valor ornamental. Les seves fulles són de color glauc, i el seu tronc és llis, podent aconseguir una altura de fins a 15 metres.
Resisteix la sequera i els hiverns freds amb gelades de fins a -10º.
Quin t'agrada més?
Más información – Palmeras similares al cocotero