Com si fos un caprici de la natura, un dia unes determinades plantes van emprendre un camí que acabaria convertint-les en carnívores. Sí, sí, en éssers vegetals que s'alimenten d'insectes i protozous.
Cap altre tipus de plantes fa això, de manera que resulta molt interessant conèixer l'origen de la Venus atrapamosques. I ara, per fi, ho podrem saber.
L'any 2010 la Unió Europea va finançar amb 2,5 milions d'euros el projecte Carnivorom, el qual durant l'any 2016 va finalitzar amb èxit un dels seus objectius, que eren els de trobar els orígens del carnivorisme a la planta que coneixem amb el nom de Venus atrapamosques i que els botànics anomenen Dionaea muscipula. Així, han pogut esbrinar que aquesta estranya i, alhora, atractiva planta va començar la seva evolució fa uns 40 milions d'anys a partir d'un avantpassat que ja era carnívor.
El seu antecessor tenia fulles semblants a el paper matamosques, i es va desenvolupar a l'mínim sis vegades de forma independent fins que les trampes que té avui van ser prou útils per atreure i caçar les seves preses, segons explica el biofísic alemany Rainer Hedrich, de la Universitat de Würzburg, que ha liderat l'estudi.
Una altra de les coses realment curioses que van descobrir va ser que aquestes plantes són capaços de portar el compte de fins a 60 pèls. Com segurament hauràs vist, en cada parany de la Dionaea hi ha tres pèls. Quan un insecte toca un, no passa res, la planta ho recorda per si té sort; però quan toca els altres dos en un marge de temps, es tanca automàticament. Doncs bé, perquè això pugui ocórrer la quitina que forma part de l'estructura dels insectes és clau.
Segons revela l'estudi, la Dionaea muscipula es va reprogramar per a usar la quitina com a senyal alimentària, Ja que per a les plantes convencionals la quitina és un senyal de perill, ja que són molts els insectes que mengen fulles i tiges.
Què t'ha semblat aquest descobriment?