Imatge - Wikimedia / David J. Stang
Hi ha les palmeres petites? Quan pensem en una sol venir a la ment una planta amb una tija molt alta, de diversos metres d'alçada, i amb fulles verdes llargues i/o amples que la coronen. Per sort, hi ha moltes espècies que, si bé poden créixer més que un ésser humà, no arriben a assolir aquestes impressionants altures que arriben a tenir les que embelleixen els nostres carrers.
I no només això: sinó que a més, algunes tenen un creixement lent, la qual cosa sumat a la seva mida reduïda, les converteixen en plantes que es poden tenir en un test durant molt de temps. Tot seguit et direm quins són.
Areca (Dypsis lutescens)
La areca és una palmera multicaule (és a dir, que desenvolupa diverses tiges) que creix fins arribar a una alçada màxima de 3 metres. Aquestes tiges són primes, arribant a mesurar uns 15 centímetres de gruix a la seva edat adulta, i estan coronats per fulles pinnades de fins a 2 metres de llarg. És una de les espècies que més es tenen a l'interior, on pot viure molt bé si es posa en una habitació on entri molta llum, i on la humitat ambiental sigui alta; tanmateix, també és una fantàstica planta de jardí si el clima és tropical o subtropical. No tolera les gelades.
Caranday (Caranday)
Imatge – Wikimedia/Abestrobi
El caranday és una palmera que creix fins als 6 metres d'altura. Desenvolupa una tija d'uns 25 centímetres de gruix, coberta per les restes de fulles seques i espinoses. Aquestes fulles tenen forma de ventall, i són de color verd clar pel feix i platejades pel revers. A més, són molt dures, una característica que us ajuda a suportar sense problemes tant el sol directe com les gelades. De fet, és una espècie rústica, capaç de resistir temperatures de fins a 10 graus sota zero de mínima i fins a 40ºC de màxima, i la sequera.
Coco de platja (Allagoptera arenària)
La palmera coneguda com a coco de platja (encara que res tingui a veure amb el cocoter), és una planta que aconsegueix els 2-2,5 metres d'altura. Té fulles pinnades, d'aspecte plomós, i verdes. Sol formar densos grups, motiu pel qual us recomanem plantar-la, per exemple, a un costat del camí. Però és important que sàpigues que necessita una terra molt lleugera i ben drenada, ja que en cas contrari no sobreviurà. Resisteix les gelades de fins a -4ºC.
Hospital de Copernicia
Imatge - Flickr / Tony Rodd
La Hospital de Copernicia és una planta que creix entre els 5 i els 7 metres d'altura, i desenvolupa una tija de 30 centímetres de gruix. Les fulles són palmades, i fan uns 2 metres d'amplada. Són de color verd grisenc o verd blavós, i estan recobertes de cera per les dues cares. Tot i el que pugui semblar, el seu cultiu en jardins petits és molt interessant ja que, igual que totes les palmeres, no té arrels invasives. Això sí, no li agrada gaire el fred: només resisteix fins als -2ºC.
palmera de bambú (Raphis excelsa)
Imatge - Wikimedia / David J. Stang
La palmera de bambú és una planta multicaule que sol formar grans grups al seu hàbitat natural. Aconsegueix els 3 metres d'altura, i les tiges fan només uns 2 centímetres de gruix. Les fulles són verdes, palmades, i força dures al tacte. És una planta ideal per cultivar en interior, especialment en regions temperades, ja que no resisteix les gelades fortes. De fet, si la temperatura baixa dels 3 graus sota zero necessitarà protecció.
Palmera de saló (Xamadoreja elegans)
Imatge - Wikimedia / Pluume321
la camadora o palmera de saló és una planta que aconsegueix una altura de 2 metres. Les seves fulles són pinnades i verdes, i coronen una tija prima que només s'engruixa uns 5 centímetres. Se sol vendre en testos amb molts altres plantins, però perquè tots tirin endavant és important que es plantin en un test més gran cada 2 o 3 anys. D'aquesta manera podràs gaudir sempre de la teva palmera. A més, si a la teva zona no hi ha gelades, podràs tenir-la al jardí, a l'ombra.
Palmera nana (Phoenix roebelinii)
Imatge - Wikimedia / David J. Stang
La palmera nana, que també rep els noms de palmera robel·lina i palmera pygmea, és una espècie que arriba als 5 metres d'altura, i la tija del qual s'engrossa no més de 20 centímetres. Les fulles són pinnades, verdes per ambdues cares, i mesuren aproximadament 1 metre de longitud. El seu ritme de creixement és molt lent, tant que pot necessitar deu anys per créixer només un metre, però el que té de bo és que es veu bonica des que és jove. Resisteix les gelades suaus de fins a -2ºC si són de curta durada i puntuals.
margalló (Chamaerops humilis)
Imatge - Wikimedia / tato grasso
El margalló pot presumir de ser l'única mena de palmera autòctona del mediterrani espanyol. Aconsegueix una alçada de 2-3 metres, i desenvolupa diverses tiges d'uns 20 centímetres de gruix coronats per fulles palmades de color verd o verd blavós, depenent de la varietat. És una planta magnífica per a un jardí, ja que resisteix la sequera, les temperatures entre els 40 i els -7ºC, i creix bé en sòls pobres.
Palmet salvatge (Serenoa repens)
Imatge - Flickr / Scott Zona
El margalló salvatge és una palmera multicaule que arriba als 3 metres d'altura, i que té fulles palmades de color verd. Igual que el margalló, és una planta que resisteix la sequera, les onades de calor, i fins i tot les gelades de fins a -7ºC. Es pot cultivar en test durant uns anys, però és preferible tenir-lo al jardí des que és jove.
Thrinax parviflora
Imatge - Wikimedia / Kyle Wicomb
La Thrinax parviflora és una palmera que creix fins a arribar als 6 metres d'altura. La seva tija és prima, ja que fa tan sols 15 centímetres de gruix. Les fulles són palmades, d'un bonic color verd, els segments del qual tendeixen a penjar. El seu cultiu és especialment interessant en climes tropicals i subtropicals, on es podrà plantar fins i tot prop de la costa; però també es veurà preciosa a l'interior, on s'haurà de posar en una habitació on entri molta llum. Resisteix les gelades suaus de fins a -2ºC sempre que estigui arrecerada.
Quina d'aquestes petites palmeres t'ha agradat més?