Si tens un jardí gran i busques un arbre de creixement ràpid que et pugui donar ombra en pocs anys, llavors no ho dubtis: el pebrer bord pot ser una espècie molt interessant per a tu, ja que a més no necessita de moltes cures per sobreviure.
És molt utilitzat en alineacions, encara que es pot tenir també com a exemplar aïllat, de manera que tan sols queda saber com es té cura. I per això, et convidem a seguir llegint 🙂.
Origen i característiques de l'pebrer bord
El nostre protagonista és un arbre perennifoli de ràpid creixement originari d'Amèrica de Sud, concretament des del sud de Mèxic fins al nord de Xile. Rep els noms comuns pebrer bord, pebrer fals, Aguaribay, especier i llentiscle de l'Perú, i la seva científic és Mol·lusc schinus. Aconsegueix una alçada màxima de 7 metres. Està format per una copa pèndula o ploranera amb fulles dividides en nombrosos folíols lanceolats, llisos i de color verd intens.
Les flors, que brollen a la primavera, s'agrupen en panícules penjants terminals de color groguenc i són hermafrodites. Un cop són pol·linitzades, comença a madurar el fruit, que és una drupa de color rosa brillant de la mida d'un gra de pebre.
Com es cuida?
Si t'has fet amb un exemplar, et recomanem proporcionar els següents cures:
- Ubicació: Exterior, a ple sol. Cal plantar-se a una distància mínima de 5 metres de sòls, canonades, etc., ja que les seves arrels són invasives.
- Riego: Resisteix la sequera; però, es recomana regar cada 3 dies a l'estiu i cada setmana la resta de l'any.
- sòls: Creix en tot tipus de sòls, fins i tot en els calcaris pobres en nutrients.
- Abonat: No cal, però es pot abonar de tant en tant amb adobs orgànics.
- Època de plantació: A la primavera, quan el risc de gelades hagi passat.
- Plagues i malalties: És molt rústic.
- rusticidad: Suporta gelades de fins als -5ºC.
Què t'ha semblat el pebrer bord?
molt bo
Ens alegra que t'hagi agradat 🙂