Plantes per a clima polar

Perquè hi hagi vida, és important que el clima no sigui gaire dur. Per això, quan ens parlen de les regions polars o de l'alta muntanya, és fàcil imaginar-nos llocs que, miris on miris, no tenen ni rastre de plantes, o molt poques. Però, què em diries si et digués que sí que hi ha algunes espècies adaptades a aquestes condicions?

El problema és que, quan es volen cultivar a les regions temperades, poden ser força exigents ja que si hi ha alguna cosa que temen més que res les plantes per a clima polar, són les temperatures altes.

Quines són les característiques del clima polar?

El clima polar és aquell en què cal estar ben protegit amb abric, gorra, guants, bufanda… No qualsevol ésser humà hi pot viure. Però és que fins i tot els pocs animals que viuen en aquestes regions, com ara l'ós polar o el pingüí de l'Antàrtida, han de lluitar contra el fred extrem si volen sobreviure.

Les plantes, com que no es poden traslladar, ho tenen molt més difícil. Per això, com més latitud, menys flora veus, perquè la radiació solar que arriba és mínima. Com a conseqüència, les temperatures són baixes: en algunes regions, la temperatura més alta és de tan sols 8ºC, mentre que la més baixa és de -50ºC. A l'Antàrtida va baixar fins i tot més: -93'2ºC el 10 d'agost del 2010.

Se subdivideix en tres tipus:

• Clima de tundra: la temperatura més alta és entre els 0 i els 10ºC.
• Clima gèlid: la temperatura més alta és inferior a 0ºC.
• Clima d'alta muntanya: pot ser clima alpí, la temperatura mitjana mensual del qual no supera els 10ºC; o clima gèlid on no puja mai dels 0º.

Quines són les plantes que viuen a llocs amb un clima polar?

En llocs on el clima és tan fred i dur, la gran majoria de les plantes no són més que herbes, com les falgueres, i els pocs arbres que sobreviuen, són gairebé sempre coníferes de fulla perenne, com ara els següents:

Avet de Sibèria (Abies sibirica)

L'avet de Sibèria és una conífera perennifolia que aconsegueix una altura d'entre 30 i 35 metres. Desenvolupa un tronc de fins a 1 metre de diàmetre, que creix gairebé recte. A més, i com a dada curiosa, pot viure fins a 200 anys, una cosa increïble tenint en compte que viu a zones on les temperatures són fredes tot l'any.

Avet de Douglas (Pseudotsuga menziesii)

El avet de Douglas o pi d'Oregon és una conífera perennifolia que aconsegueix una altura d'entre els 60 i els 75 metres, i que desenvolupa un tronc de fins a 2 metres de diâmetro. Tot i que s'anomena avet o pi, en realitat és una Pseudotsuga (pseudo=falsa i tsuga, que fa referència al gènere de coníferes Tsuga).

Alerce de Gmelin (Larix gmelinii)

És una conífera de fulla caduca i port piramidal que pot aconseguir una altura de fins a 40 metres, però el més normal és que no superi els 30 metres. Té un tronc recte el qual fa uns 40 centímetres de gruix quan madura.

Brecina (Calluna vulgaris)

La brecina, bruc o calluna és una petita mata perennifolia que creix entre els 20 i els 50 centímetres d'altura. Té branques marrons, i fulles molt, molt petites i verdes amb flors roses. Aquestes s'agrupen en un raïm terminal; és a dir, que després que es marceixin, tota aquesta tija morirà.

Edelweiss (Leontopodium alpinum)

La edelweiss o flor de les neus és una de les poques herbes amb flors que podrem trobar a l'alta muntanya. No supera els 10 centímetres d'altura, però les seves floretes blanques compostes per 5 pètals són tan boniques i delicades que és una espècie protegida a molts llocs, com a Espanya.

Pícea de Noruega (Picea abies)

La pícea de Noruega o pícea comuna és una conífera perennifolia que aconsegueix una altura d'entre 30 i 50 metres, amb un diàmetre de tronc de fins a 1,5 metres. Té una copa piramidal, formada per fulles aciculars petites i de color verd. Els cons són molt decoratius, en ser primer vermellosos i després liles.

Pícea negra o avet negre (Salsa mariana)

És una conífera perennifolia que normalment es fa un arbre de fins a 15 metres d'alçada, però que també pot créixer com un arbust de 5 metres. Això depèn del clima, però també de si té prou espai per desenvolupar-se amb normalitat, i de si la seva llavor ha germinat estant envoltada d'altres plantes grans. Els cons són de color lila fosc quan encara estan tendres, i marrons quan acaben de madurar.

Salze rastrer (Salix repens)

El salze rastrer és un arbust perennifoli amb branques rastreres, que pot mesurar fins a 1 metre d'alçada com a màxim. Les fulles són petites, de 2 x 1,5 centímetres, així no ha de gastar tanta energia a mantenir-les com ho faria si fossin grans.

Quina d'aquestes plantes per al clima polar t'ha agradat més? La veritat és que són, si més no, curioses. Han sabut adaptar-se a viure en zones on molts animals i altres espècies vegetals no podrien ser-hi.