Heu sentit a parlar de l'arbre Frankenstein? Sí, existeix, però segur que no és com us ho imagineu. No es tracta d'un arbre terrorífic que puguem fer servir com a decoració per a Halloween, sinó d'un projecte combinat entre art, conservació i agricultura. De fet, és un arbre capaç de donar un total de 40 varietats de fruita diferents.
Segurament us estareu preguntat com és possible. Per aclarir dubtes relacionats amb aquest curiós vegetal, explicarem en aquest article què és l'arbre Frankenstein i com es va crear. Sens dubte és un projecte molt interessant que demostra que l'ésser humà també és capaç de crear coses bones per al món i el medi ambient.
Què és l'arbre Frankenstein?
Tot i que el seu nom provingui del famós i horripilant monstre Frankenstein, el seu aspecte resulta ser molt més bonic. Si s'assemblen en alguna cosa, és com s'han creat. Igual que el monstre de Frankenstein va ser compost per diferents parts de cossos humans diferents, també aquest arbre compta amb parts de diverses espècies, 40 per ser exactes, que s'han anat ajuntant mitjançant empelts. Per això també es coneix com “l'arbre de les 40 fruites”.
Aquest projecte el va iniciar el professor d'arts de la Universitat de Syracuse, Nova York, Sam Van Aken, l'any 2008. Aquesta obra transcendeix l'art, la conservació i l'agricultura. De fet, el mateix creador diu que es tracta d'“una càpsula vivent de biodiversitat” que té com a objectiu conscienciar sobre la pèrdua de diversitat de les fruites que estem acostumats a consumir avui dia.
L'arbre de les 40 fruites
No és casualitat que Van Aken hagi escollit un total de 40 fruites. Segons ell, "en les religions occidentals s'usa com un nombre inquantificable, com a sinònim d'una multitud". Amb aquesta elecció va voler conscienciar la humanitat sobre la pèrdua que pateix la diversitat en l'alimentació. El professor d'arts assenyala que "gairebé tots els nostres arbres fruiters van ser portats aquí per immigrants, així que no es tracta només de menjar: la nostra cultura està lligada a aquestes fruites, que són la nostra història".
Fa al voltant d'un segle, només als Estats Units s'arribaven a cultivar unes 2.000 varietats diferents de préssecs, 2.000 tipus diferents de prunes i aproximadament 800 espècies de pomes. Però avui només queda una petita fracció de tota aquesta varietat, de la qual moltes estan amenaçades per la industrialització que està tenint lloc a l'agricultura. Tot i que molts dels tipus de diferents fruites van ser molt populars al seu dia, van desaparèixer perquè es deterioraven massa durant els processos que es duen a terme a l'agricultura a gran escala, com ara el transport a llargues distàncies o la recollida mecànica dels fruits.
Aquest missatge que ens vol transmetre Van Aken va més enllà del punt de vista ecologista. Aquesta pèrdua important de biodiversitat en l'alimentació de l'àmbit agrícola pot ser molt perillosa. Els monocultius, és a dir, els cultius en què hi ha poques varietats de cada espècie, poden ser molt pràctics per a l'agricultura a gran escala, però també molt arriscats. Si li passa alguna cosa, ja sigui una malaltia o una plaga, a una sola d'aquestes varietats presents, l'impacte serà monumental en el subministrament d'aliments.
Respecte a aquest tema, Van Aken va explicar una anècdota molt curiosa en una entrevista: «Després d'uns quants anys des de l'inici del projecte em van dir que tenia una de les col·leccions més grans de varietats de fruita de l'est dels Estats Units, cosa que tenint en compte que sóc artista em sembla terrorífic”. A més, algunes d'aquestes varietats del professor són molt rares. De fet, algunes es van crear específicament per elaborar una recepta.
Com es va crear l'arbre Frankenstein?
Font: Wikimedia Author: Sam Van Aken Courtesy Ronald Feldman Fine Art
Segurament us estareu preguntant com ha aconseguit crear l'arbre Frankenstein, o els arbres, ja que hi ha diversos exemplars. Com ja hem esmentat anteriorment, ho va fer mitjançant empelts. Aquesta tècnica és coneguda des de l'antiguitat i consisteix a aconseguir que un tros d'una planta creixi sobre el tronc de l'altra. Per tenir èxit cal aconseguir que tots dos teixits s'ajuntin perquè l'empelt pugui absorbir els nutrients indirectament i desenvolupar-se.
Com a resultat s'obté un arbre que pot donar tantes flors i fruits com empelts reeixits tingui. Normalment s'utilitza aquesta tècnica per estendre i perpetuar varietats de fruites més productives, resistents o desitjables. De fet, un empelt és realment una manera natural de clonar un arbre, ja que n'és un fragment. D'altra banda, aquesta tècnica també té una funció adaptativa. Espècies que tenen certes dificultats per créixer en determinats ambients poden arribar a sobreviure si s'empelten al tronc d'una espècie emparentada i que estigui més ben adaptada.
Cal destacar que aquest mètode no té possibilitats il·limitades. És imprescindible que tant el tronc com el fragment a empeltar siguin del mateix gènere botànic perquè aquesta tècnica tingui èxit. En el cas de Van Aken, totes les 40 varietats formen part del gènere Prunus. Aquest gènere inclou els cirerers, les pruneres, els presseguers i els albercoquers, entre altres espècies. Cadascuna compta amb milers de varietats diferents.
Durant la major part de l'any, l'arbre Frankenstein sembla un arbre qualsevol. Tot i això, quan arriba la primavera comença a florir amb diverses tonalitats diferents dels colors blanc i rosa. A l'estiu és quan es dóna l'espectacle més gran, doncs de les flors sorgeixen 40 varietats diferents d'albercocs, préssecs, cireres, prunes i nectarines.
Per aconseguir crear un arbre així, Van Aken ha trigat diversos anys. Generalment, els empelts es duen a terme a la primavera. Tot i això, per poder comprovar si el procés ha fracassat o ha tingut èxit, cal esperar un any sencer. Fins passats dos o tres anys, els empelts no comencen a donar els primers fruits, i en poden passar fins a vuit per arribar a completar un arbre de 40 fruites.
Quin projecte més curiós! A vosaltres què us ha semblat?