Les palmeres són unes plantes que decoren molts dels carrers, avingudes i parcs de pràcticament tot el territori espanyol. Són tan elegants, que és difícil evitar la temptació de plantar-les, ja que a més no ens hem de preocupar per les canonades ja que el seu sistema radicular no té força per trencar-les.
Però, ¿Quins tipus de palmeres ens podem trobar a Espanya? Quines són les més comunes i per què?
palmeres autòctones
Chamaerops humilis o Margalló
El margalló, El nom científic és Chamaerops humilis, És l'única palmera autòctona de les Illes Balears. Creix de forma natural a la Serra de Tramuntana (a nord de l'illa de Mallorca), d'on és autòctona, però també a Andalusia, Múrcia, Comunitat Valenciana, i en la Serra de Cap de Gata (Almeria). Es tracta d'una espècie multicaule, és a dir, que té diversos troncs, els quals arriben a assolir una alçada màxima de 4 metres.
És molt resistent a la sequera, i pot sobreviure amb 350 mm d'aigua anuals, ia les gelades de fins als -10ºC. A més, els fruits s'usen com astringents i com antidiarreics. Però no només això: les fibres de les fulles s'utilitzen per elaborar escombres, cordes i estores.
Phoenix canariensis o Palmera Canària
La palmera Canària, El nom científic és Phoenix canariensis, És una espècie endèmica de les Illes Canàries, on és una planta protegida. És una planta de singular bellesa, amb fulles pinnades de color verd que aconsegueixen una longitud de fins a set metres, coronant un únic estípit (tronc) el qual pot arribar a fer fins a 15m.
És una extraordinària planta que pot créixer fins i tot en els sòls més castigats, fixant la terra a terra evitant així que s'erosioni encara més. En el seu lloc d'origen, amb la saba produeixen mil de palma, i les fulles les utilitzen com escombres. Resisteix sense problemes les gelades de fins als -10ºC.
Palmeres al·lòctones molt cultivades a Espanya
Phoenix dacylifera o Datilera
La palmera datilera, El nom científic és Phoenix dactylifera, És una planta originària de sud-oest d'Àsia. Es tracta d'una palmera normalment multicaule que té les fulles pinnades de color blavós-glauc de fins a 5 metres de longitud. El tronc arriba a una alçada de fins a 30 metres.
És una planta que podem veure freqüentment als carrers i jardins, no només pel seu valor ornamental, sinó també per la seva resistència a la sequera i al l'ús que se li dóna, que és el següent:
- Els fruits, els dàtils, són comestibles.
- Les fulles s'utilitzen per elaborar cistelles, ventalls, estores, flotadors de pesca.
- Els capolls florals es consumeixen en amanides.
I, el més interessant: resisteix gelades de fins als -6ºC.
Trachycarpus fortunei o Margalló elevat
El margalló elevat o Palmera excelsa, el nom científic és Trachycarpus fortunei, És una planta que es conrea fins i tot en les regions més fredes. Originària de la Xina, amb els seus 12 metres d'alçada i amb un tronc de no més de 40cm de diàmetre, és perfecta per plantar en terrenys petits.
Resisteix les altes temperatures, la sequera i les gelades de fins als -15ºC.
Washingtonia filifera
La Washingtonia filifera és originària de Califòrnia i Baixa Califòrnia, on viu a les àrees subdesèrtiques. És una planta de molt ràpid creixement, arribant a créixer 50 cm per any. El seu tronc és gruixut, de fins a gairebé 1 m de diàmetre, i alt de fins a 15m.
És una espècie a la qual li agraden els estius calorosos; però, les gelades fortes la perjudiquen. Per això, només es pot conrear a l'exterior si la temperatura no baixa dels -10ºC.
Washingtonia robusta
La Washingtonia robusta és originària de sud de la península de Baixa Califòrnia. Creix fins aconseguir una altura de fins a 35 metres, amb un tronc prim de fins a 60cm de diàmetre. Sovint es confon amb la W. filifera, Però aquesta última té un tronc molt més gruixut, però a l'igual que ella, té un ritme de creixement molt ràpid.
Resisteix els estius calorosos i les gelades de fins als -6ºC.
Aquestes són les palmeres que amb més freqüència podem veure a Espanya. Esperem que ara us sigui més senzill identificar-les.