Potser mai no heu sentit a parlar de l'acant, però segurament ho haureu vist més d'una vegada, encara que no sigui en la seva forma vegetal. També pot ser que el conegueu sota un altre nom, com natzarè, carnerona o herba gegant. És una planta freqüent a jardins, parcs i hivernacles, encara que potser el full d'acant us resulti familiar en un altre àmbit, com ara l'arquitectura.
Aquest element pertanyent al vegetal en qüestió s'ha utilitzat molt antigament per crear columnes, filigranes i altres components decoratius. Si voleu saber més sobre el full d'acant, us recomano que seguiu llegint. En aquest article explicarem què és i comentarem la seva importància a l'arquitectura.
Què és el full d'acant?
Quan parlem del acant, o Acanthus mollis, ens referim a una planta perenne nativa d'Àsia Menys i Àfrica Occidental que forma part de la família de les acantàcies. Tot i posseir unes flors belles blanques a porpres, la seva característica principal són les seves fulles. Aquestes s'assemblen a les del card i tenen un color verd molt intens. Les basals fan entre vint i cent centímetres d'amplada i entre cinc i trenta centímetres de llarg. En general, són el·líptiques o de forma ovada. En canvi, les fulles superiors són considerablement més petites, i arriben a mesurar entre un i quatre centímetres d'amplada i entre un i dos centímetres i mig de llarg. A més, són espinoses a la part de l'àpex.
Segons explica una llegenda molt antiga, Calímaco, que va ser un orfebre, pintor i escultor grec, va veure un exemplar d'acant enroscat a la tomba d'una donzella. Aquesta imatge el va inspirar a crear una ornamentació que es va fer molt popular, pertanyent als capitells corintis. Més endavant comentarem què hi té a veure el full d'acant amb l'arquitectura.
Quina mena de planta és l'acant?
Està molt bé que sapiguem què és el full d'acant, però quin tipus de planta és realment? Vegem: Aquest vegetal es cultiva a gairebé tot el món, usant-lo sobretot per decorar. A més, posseeix certes qualitats medicinals i terapèutiques gràcies a diversos components actius que té, com ara sals minerals, tanins, mucílag i altres. Les propietats atribuïdes a aquest preciós vegetal són astringents, expectorants, antidiarreiques, analgèsiques (encara que d'efecte força suau) i emol·lients.
Quan es consumeix el full d'acant via oral, té un efecte laxant i alhora estimulant, ajudant a obrir l'apte. A nivell tòpic, ja que té propietats antiinflamatòries, s'utilitza moltes vegades com a cataplasma, aplicant-ho sobre les zones inflamades. També el suc d'aquest vegetal es fa servir amb finalitats medicinals, ja que alleuja les picades d'insectes i les cremades. A més, ajuda a tractar contusions provocades per cops lleus, caigudes o impactes i combat l'herpes. Segons diuen, l'acant és capaç d'accelerar el procés de cicatrització de les ferides i disminuir la irritació de la pell.
A la medicina popular es fan servir les arrels mucilaginoses d'aquest vegetal a l'hora de combatre la diarrea. Antigament, aquesta planta es recomanava molt per alleujar la congestió nasal i aclarir les vies respiratòries. Per tant, s'utilitzava molt per tractar faringitis, bronquitis, refredats i altres patologies respiratòries.
Què és l'acant a l'arquitectura?
Des de Grècia clàssica, el full d'acant és un element decoratiu que ha perdurat al llarg de la història, passant per diferents estils. Va ser al segle V abans de Crist quan Calímaco va introduir aquest ornament, alterant les volutes dels capitells pertanyents a l'estil Jònic dels ordres arquitectònics grecs, passant a l'estil Corinti. Podem apreciar la importància d'aquest nou element sobretot a les columnes. A més, el full d'acant va donar lloc a l'anomenada palmeta, que és bàsicament un ornament similar a un full de palmera, però estilitzat. L'esquema és el mateix que el de les fulles d'acant però sol ser més simètric i estàtic.
El full d'acant segons diferents estils
Al llarg de la història, el full d'acant ha anat adquirint diversos aspectes, alguns de més realistes que d'altres. Tot depenia del concepte que es tenia durant el període en qüestió, variant la vora i el tractament de la forma, facilitant així la distinció dels estils dels darrers segles. Vegem com ha anat evolucionant des de l'antiguitat passant pels diversos estils:
- Grec: A la Grècia Clàssica, les fulles d'acant, generalment enrotllades, eren un símbol que representava la vida eterna. S'usaven per decorar estructures i escultures amb un toc molt elegant.
- romà: Els romans feien servir formes més arrodonides. A més, feien les fulles més grans i ampliaven les corbes per donar-li més moviment. D'aquesta manera volien afegir a la idea de la vida vegetal també una mica d'energia i de vitalitat.
- Bizantí: Abans d'entrar a l'època medieval, aquest element decoratiu es va tornar menys delicat i va adquirir més rigidesa.
- Art Medieval: A l'Edat Mitjana, el full d'acant va començar a adornar el paper en forma de gravats, decorant sobretot les lletres cabdals i els marges dels textos. Pel que fa a l'aparença, comença a ser menys elegant que en el classicisme i els traçats són més senzills i circulars.
- Gòtic: En aquesta etapa s'ajunta amb altres plantes per decorar diverses estructures arquitectòniques i escultures. Als detalls se'ls dóna molta importància i adquireixen formes més orgàniques, com ara llengües de foc i flames, dificultant el reconeixement del full d'acant.
- Renaixement: Durant el renaixement, aquest element decoratiu recupera la seva elegància greco-romana, convertint-se en un detall summament sofisticat.
- Barroc i Rococó: En aquests períodes, el full d'acant adquireix encara més sofisticació i passa a ser un element molt present a l'orfebreria ia l'ebenisteria.
Com podeu veure, durant l'evolució de la fulla d'acant, aquesta ha conservat sempre la forma de planta i el moviment, però ha canviat lleugerament de forma i aparença, adaptant-se als cànons de l'època. Sense cap dubte, és un element decoratiu que dóna molt de joc ornamental. Es pot barrejar amb diferents estructures i elements en diverses disciplines artístiques i arquitectòniques.