La garrofa és un producte cada vegada més utilitzat en la cuina natural i si fins no fa gaire temps no era molt considerat pels grans xefs avui és un dels ingredients bàsics de la gastronomia que té cura de la salut.
On més es la fa servir és en l'elaboració de galetes: dolços, fosques i amb un sabor que intenta emular el de la xocolata però de manera molt més sana i nutritiva.
Un arbre popular
El Garrofero és un arbre originari de la zona sud-occidental d'Àsia que regala les seves famoses llegums, que són d'un característic color xocolata fosc que després també tenyeix els productes elaborats.
També conegut com Garrofer o Algarrobera, Aquest arbre pertany a la família Caesalpiniaceae i el seu nom científic és Ceratònia siliqua. Si bé és originari d'Àsia, està molt present a la zona de la Mediterrània, on s'ha estès el seu cultiu.
Sense dubte, el més cridaner de l'arbre són els seus fruits encara que l'espècie en si no passarà desapercebuda tenint en compte que cada exemplar aconsegueix una altura mitjana de deu metres. Presenta fulles de color verd fosc, alternes, compostes i pinnades, Les flors neixen a l'estiu i al començament de la tardor.
L'arbre pot presentar-se en diferents varietats: mollar (fruit vermell-castany molt polpós amb beina llarga i polpa blanca), negrete (fruit negre, polpa gruixuda i viva), caches (fruit vermell fosc amb beines molt llargues poc polposes), vermella ( fruit petit i polpa blanca) i matafelera (fruit fosc que acaba en pèls).
Cures d'el Garrofer
Aquest arbre creix a ple sol i s'adapta molt bé als climes secs i càlids encara que no tolera el fred. Tampoc és exigent a terra, podent tolerar qualsevol tipus de terreny. És important regular el reg ja que no tolera els sòls massa humits.
Entre les plagues i malalties de l'Algarrobo més freqüents estan el cuc de la fusta (Zeuzera), i els fongs Aspidiotus sulphureus, oïdi Ceratonia i Dematophora necatrix.