Alguna vegada t'has preguntat perquè gairebé totes les plantes són verdes? Si és així, és possible que hagis sentit a parlar de la clorofil·la, que és un pigment que es troba a totes les parts que són verdes, com les fulles, i en alguns casos també al tronc, flors i fins i tot arrels (com a les de les orquídies (Phalaenopsis).
Però la resposta a aquesta pregunta no és tan simple com sembla. Sí, és per la clorofil·la, però… també hi té molt a veure l'ull i, sobretot, el cervell, ja que és gràcies a ell que podem 'veure', ja que és ell qui combina la informació que rep dels globus oculars i genera els colors que després veiem. I no només això: depenent de si ets humà, gos, gat o un altre animal, podràs veure només un cert nombre de colors i una intensitat més gran o menor que la resta d'éssers vius.
Com veiem els colors els humans?
Imatge – blueconemonochromacy.org
Durant molt de temps, i estem parlant de mil·lennis, es creia que els éssers humans vèiem amb els ulls. Això té molta lògica, no debades, són els òrgans que ens connecten amb l'exterior. Cada matí, el primer que fem és obrir-los per així començar el nostre dia a dia. Quan tenim problemes de visió, com miopia, a la consulta de l'oftalmòleg (o oculista) ens diran com tenir cura dels ulls i què podem fer perquè ens siguin funcionals.
El que no ens diuen, segurament perquè no els ho preguntem, és que són les neurones del cervell els qui s'encarreguen de desxifrar tota la informació que veuen els nostres ulls. Per explicar-ho d'una manera senzilla, seria com si volguéssim aprendre a parlar un idioma totalment desconegut per a nosaltres, com ara el xinès o el japonès. Al principi, només veuríem signes estranys, però de mica en mica, gràcies a l'estudi, aprendrem a llegir en aquest idioma.
Doncs bé. Els ulls veuen aquests signes estranys, i és el cervell qui els dóna un significat. I és per això que podem dir «així es veu el món». Però, com veiem els colors?
Encara que no ho creguis, els colors no existeixen, o més ben dit, la llum és el color, i és el que capta l'ull. Hi trobem dos tipus de cèl·lules, els bastons i els cons, que són les encarregades de recollir diferents parts de l'espectre de llum solar, els colors, que es reflecteixen en una superfície, i són els que s'envien en forma d'impulsos elèctrics al cervell perquè els interpreti.
A l'ull humà, aquestes cèl·lules són sensibles als colors blau, verd i vermell. Quan veiem per exemple una flor groga, és perquè han estat estimulades alhora aquelles cèl·lules sensibles al verd i al vermell. I si veiem la majoria de les plantes de color verd, és perquè és aquest el color que s'hi reflecteix quan els dóna la llum.
Imatge – Wikimedia/Horst Frank, Jailbird
Però encara n'hi ha més: depenent de com sigui aquesta superfície i del tipus de llum que es reflecteixi, es veuran uns colors o uns altres segons sigui la seva longitud d'ona. I si bé hi ha gràfics que serveixen per fer-nos una idea de quines són aquestes, podrem dir que cap de nosaltres veu el món exactament igual: ja sigui perquè tenen algun problema de visió, o al cervell, o simplement perquè la seva naturalesa els fa veure el món de la manera com ho fan.
Per què moltes de les plantes són verdes?
Imatge – Wikimedia/Kristian Peters
El verd és el color que relacionem amb la vida i la natura. La gran majoria de plantes es veuen d'aquest color, perquè és el que es reflecteix a la superfície quan els dóna la llum. Però, per què? Per la clorofil·la.
La clorofil·la és un pigment que es troba a les plantes, però també en algunes algues. És indispensable perquè puguin fer la fotosíntesi, i per tant perquè puguin transformar l'energia del sol i transformar-la en energia. Però també és el que els dóna el color verd, ja que absorbeix la llum a les longituds d'ona blava, vermell i violeta, i reflecteix el verd.
Com fan la fotosíntesi les plantes que no són verdes?
Hem dit que la clorofil·la és essencial perquè puguin fer la fotosíntesi, però què passa amb les plantes que són d'un color diferent del verd? Aquestes només contenen clorofil·la a les seves parts verdes, si les tinguessin; en cas contrari, els seus nivells de carotenoides, que són un altre tipus de pigment fotosintètic, serien molt més alts que als de les plantes verdes.
Per exemple, aquests són els que fan que les pastanagues siguin taronges, el meló Gàl·lia groc, o l'auró japonès vermell… bé, sigui porpra (no és exactament vermell).
Això no vol dir que les plantes verdes no tinguin carotenoides, ja que sí que en tenen, però per a elles són més útils les clorofil·les.
Què t'ha semblat aquest tema?