És freqüent veure en aquestes dates sobre les portes o les llindes branquetes de vesc. Una antiga tradició nadalenca diu que portarà la felicitat a la casa on es trobi i l'amor i la fertilitat a les parelles que es facin un petó sota les seves branques. La veritat és que la tradició ha fet que aquesta espècie s'hagi vist en perill d' extinció en molts dels seus llocs naturals d'origen. Així que, encara que a Espanya no està tan estesa la tradició com a la resta d'Europa o en tota Amèrica, si decideixes penjar la branqueta de vesc a casa teva, assegura't que correspongui a cultius de viver.
El vesc, juntament amb la Flor de Pasqua i el grèvol, és una de les espècies que més s'associen a la Nadal. Ha estat considerada una planta màgica, Amb propietats medicinals, des de molt antic. De fet, els antics druides celtes, ja la utilitzaven en els seus pocions.
El vesc és una planta plena de simbolismes, sobre la qual hi ha multitud d'històries i llegendes. L'historiador romà Plini va comptar en la seva història Natural com el vesc era utilitzat ja pels antics sacerdots i mags celtes, que la consideraven una planta màgica. La seva recol·lecció es desenvolupava seguint un complex ritual que incloïa unes dates molt concretes de recollida, sempre pròximes a el solstici d'hivern, i la utilització d'unes eines específiques, generalment una falç d'or. Un cop tallat, es col·locava el vesc en una peça blanca evitant que toqués la terra o caigués a terra.
Una de les característiques més peculiars de l'vesc és la seva capacitat per arrelar sobre el teixit viu d'altres plantes i no sobre la terra. Els gotims, primer verds i blanques, a l'madurar contenen una substància gelatinosa, amb la qual s'enganxen als troncs, per després germinar i arrelar.
Creix preferentment en les branques d'alzines, pins, pomeres i roures, en el que a primera vista sembla una troca de tiges en forma de pilota, i s'alimenta de la saba d'aquests, d'aquí el seu caràcter parasitari.
poders màgics
Algunes llegendes atribueixen poders màgics a aquesta planta basant-se en que va ser creada com un element que no provenia ni de el cel ni de la terra, ja que les seves arrels no toquen mai la terra, però tampoc se sosté per si mateix en l'aire. D'aquí sorgeix el costum o tradició de recollir-sense que caigui a terra, i de penjar-lo de sostre.
Els celtes utilitzaven aquesta planta per a una àmplia diversitat d'aplicacions: per protegir-se dels llamps, de la maldat, de les malalties, per curar ferides o per ajudar les dones en la concepció. El consideraven més un símbol de pau i un potent amulet protector. Amb ell es confeccionaven garlandes amb què es guarnien les portes de les cases i que servien per protegir els seus habitants d'esperits malèfics i per evitar visites indesitjades. Des de llavors es va considerar el vesc una defensa contra bruixes i dimonis, i es va estendre el costum de col·locar unes branquetes a les entrades de les llars.
La tradició nadalenca diu que aquella dona que rep un petó sota el vesc la nit de Nadal trobarà l'amor que busca o conservarà el que ja té. Si es tracta d'una parella, serà obsequiada amb el do de la fertilitat.
Més informació - Flor de Pasqua: com sobreviure al Nadal