Estem en plena època de bolets i fongs, i això fa que, en alguns moments, et puguis plantejar quina és la relació entre bolets i humans. Hem menjat bolets des de fa molt? Què passava abans amb les verinoses o tòxiques? Només les fem servir com a aliment?
Si vols conèixer una mica més la història entre els bolets i els humans, a continuació te'n parlarem.
Des de quan hi ha una relació entre bolets i humans
El primer que has de saber és que la relació entre bolets i humans existeix des de fa molt de temps, podríem parlar de temps immemorials, dels nostres avantpassats prehistòrics. Si no recordes malament, en aquella època els humans ens agrupàvem en clans o grups i, a dins, hi havia persones que tenien diferents rols, alguns caçadors i altres recol·lectors.
Són aquests segons els que ens interessen, ja que eren els que s'encarregaven de proporcionar aliments que es trobaven i recollien per consumir-los. Per tant, se suposa que els bolets i els fongs serien un aliment que no deixarien passar per alt, sobretot perquè en aquella època no estaven per ser «sibarites».
Ara bé, com saps, hi ha bolets verinosos o tòxics, què passa amb ells? Lamentablement, és possible que, abans d'adonar-se de les que podien menjar i les que no, algunes persones hi sucumbrien. Va ser coneixement que anirien adquirint amb la tècnica de «prova i error», és a dir, provarien fins a veure què passava i després anirien «analitzant» els bolets que podien collir i deixarien, destrossarien o utilitzarien per a altres coses, les que no es podien menjar.
De fet, això no és una cosa que es pressuposi sense més, hi ha pintures rupestres, al desert del Sàhara, on es veuen figures de bolets, i aquestes pintures daten dels anys 7000 i 5000 aC
No només això, sinó que el 1991, la troballa d'Ötzi, un home congelat al Tirol, del 5300 aC amb una bossa va deixar clar que des d'aquella època feien servir els bolets. Per què? Doncs pel fet que dins de la seva bossa, congelades, hi havia dos bolets: la Piptoporus betulinus (fong del bedoll) i la Fomes fomentarius (guixer). A més, aquests dos no eren concretament bolets per alimentar-se, ja que la primera té propietats medicinals i la segona es fa servir per encendre foc.
Els bolets als rituals religiosos
Un altre dels usos que se li poden donar als bolets, i que segurament en èpoques antigues ho fan, parlem d'almenys 3000 anys abans de Crist, és el dels rituals religiosos ja que molts dels bolets, sobretot els verinosos o les que no eren adequades per al consum alimentari, s'usaven com a drogues o embriagants, per connectar amb el món espiritual.
Se sap que van ser usades per les cultures precolombines d'Amèrica Central, però també a tribus del Nord d'Europa.
La relació entre bolets i humans a l'antiguitat
Apropant-nos una mica més al present, no hi ha dubte que hi ha referències del ús dels bolets a Egipte, Roma, Pèrsia, Grècia o Mesopotàmia.
Per exemple, a Egipte els bolets es deien que eren «l'aliment dels déus» i aquell que les menjava es feia immortal. Per això, els emperadors, per por que això passés, prohibien als homes menjar els bolets o tocar-los.
Una cosa semblant va passar a Roma, on també les consideraven «màgiques», però no pas per atorgar la immortalitat, sinó força divina. Uns anys després es deia que també eren afrodisíaques.
En aquell temps, eren considerades aliments per a les classes altes, i fins i tot se'n regulava el comerç. De fet, hi ha casos en què els bolets van ser els «culpables» de moltes morts, com el de l'emperador Claudi.
A Grècia van anar un pas més enllà. I és que se sap que el poeta Eurípides va ser el primer que se'n va adonar, i va descriure, les intoxicacions que es produïen pels bolets. Això va ser el que va iniciar que comencessin a classificar-se els bolets mentre que, una mica més endavant, el metge i botànic Dioscórides va fer una separació entre bolets «perniciosos» i bolets «beneficiosos».
Els bolets a l'Edat Mitjana
Durant l'edat mitjana, el consum dels bolets no estava ben vist. De fet, les consideraven «criatures del Diable» pel fet que moltes vegades s'associaven a les bruixes o éssers fantàstics però des de la perspectiva més negativa. Per això molta gent tenia por de consumir-les.
Tampoc no va ajudar el fet que els fongs apareguessin en aliments que consumien les persones i que feien que tinguessin problemes de salut com l'aparició de gangrenes, al·lucinacions, trastorns mentals…
En una altra part del món, com l'Orient, sí que es feien servir molt més sovint. De fet, hi havia fins i tot cultius de bolets i de fongs. Però no n'hi havia prou perquè a Europa deixessin de desconfiar-ne, i van continuar dimonizant-ne l'ús. Per exemple, se sap que al segle XIII, Sant Albert Magne s'hi va referir com «exhalacions de la terra, fràgils i peribles» no sent considerades «plantes».
La relació entre bolets i humans va anar més enllà de la gastronòmica
Tot i que els bolets es poden veure com a aliment, i que s'han fet servir com a tal, en realitat van tenir molts més usos al llarg dels anys. D'una banda, i com hem vist, es feien servir en rituals religiosos. Sens dubte, les proves, les visions, etc. que realitzaven en aquestes èpoques van tenir entre els seus ingredients aquests bolets i fongs per les propietats psicoactives que provocaven estats anormals (que patissin al·lucinacions, que no sentissin dolor, estar en uns llimbs…).
Tot i això, no és l'únic ús que al llarg dels milers d'anys ha tingut. Se sap que ha estat usat per matar, usant bolets verinosos o tòxics contra els enemics.
I al contrari. Per guarir. Hi ha bolets i fongs que tenen propietats medicinals i que, sens dubte, van haver d'aprendre al llarg dels anys. Un clar exemple és el bolet que la mòmia Ötzi portava a la bossa quan es va congelar.
Així, podem dir que els bolets i els humans tenen una relació molt antiga en què els segons han anat gaudint dels beneficis dels bolets (a nivell alimentari, mèdic, etc.). Però també n'han patit la part més negativa, és a dir, enverinaments, problemes de toxicitat o fins i tot la mort.
Sabies que la relació entre bolets i humans era tan antiga?