A dia d'avui hi ha més de 30 mil varietats diferents de roses. Podem trobar aquestes belles flors de diferents mides i colors, algunes amb espines i altres sense. Moltes són híbrides, cosa que significa que han sorgit d'una cruïlla de dos tipus diferents. D'aquesta manera, el nombre de varietats va creixent i cadascuna compta amb els seus trets i característiques. Un exemple seria la rosa Albéric Barbier, una preciosa planta arbustiva amb flors de color crema.
En aquest article parlarem sobre aquest vegetal i comentarem quin n'és l'origen i el cultiu. Espero que aquesta informació us resulti interessant! Si us agraden les roses claretes, us recomano que seguiu llegint per conèixer l'Albéric Barbier.
Què és la rosa Albéric Barbier?
Font: Wikimedia – Autor: Georges Seguin (Okki) – https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Rose_Alberic_Barbier_20070601.jpg
Quan parlem de la rosa Albéric Barbier, ens referim a un cultivar de rosa de jardí moderna que es caracteritza per tenir un port enfilador. Va ser creada una mica abans de l'any 1900 a França, pel roserista anomenat René Barbier. Aquest cultivar forma part del grup Híbrid Wichurana. Per aconseguir aquesta varietat, es van creuar les espècies Rosa luciae amb Shirley Hibberd.
En la seva forma arbustiva de port enfilador, la rosa Albéric Barbier és capaç d'assolir una alçada de fins a 760 centímetres i una amplada de fins a 365 centímetres. Posseeix un fullatge dens amb fulles verdes i fosques. Cal assenyalar que aquesta rosa híbrida gairebé no té espines, cosa que facilita considerablement la seva manipulació.
Respecte a les flors, aquestes són de color crema amb un lleuger to groguenc al centre. A mesures que envelleixen, es van tornant més blanques, adquirint tons d'ivori. El diàmetre mitjà de les flors és de gairebé tres polzades i solen tenir entre nou i setze pètals. En general, aquesta planta floreix en grups i desprèn una fragància dolça moderada. Val a dir que la seva floració té lloc una única vegada, i pot ser tant a la primavera com a l'estiu.
Roses híbrides wichuranas
ÂAbans hem comentat que el cultivar la rosa Albéric Barbier forma part del grup Híbrid Wichurana, o roses híbrides wichuranas. Però això què és exactament? Doncs bé, és un grup de cultivars, generalment format per roses de jardí modernes. Són totes aquelles que han sorgit de un encreuament entre la rosa wichuraiana, coneguda també com Rosa luciae, i algun híbrid de te.
La idea que hi ha darrere d'això és aconseguir diferents varietats de roses amb diversos colors, però que mantinguin certes característiques, com el port trepador i el fullatge dens i brillant. Altres varietats híbrides que pertanyen a aquest grup són Albertine, René André, Henri Barruet, Léontine Gervais i Paul Noël.
Origen i cultiu de la rosa Albéric Barbier
Font: Wikimedia – Autor: someone10x – https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Rosa_Alberic_Barbier_%26_Francia_1900_%2811982356395%29.jpg
Ara que ja sabem una mica més sobre la rosa Albéric Barbier, en comentem l'origen i el cultiu. Com ja hem esmentat anteriorment, va ser creada abans de l'any 1900 pel francès René Barbier. Es tracta d'una rosa híbrida, barreja entre Rosa luciae x Shirley Hibberd. Tant el registre com el nom comercial són el mateix: Albéric Barbier. No va ser fins just l'any 1900 quan aquest exemplar nou va ser introduït al mercat a França per l'empresa «Barbier frères & Cie.».
Pel que fa al seu cultiu, cal destacar que no solen patir malalties. Tot i així, cal vigilar una mica en zones més humides o on hi ha poca circulació d'aire. En llocs amb aquestes condicions, els fongs proliferen amb més facilitat. Per tant, pot aparèixer punt negre a la rosa Albéric Barbier.
Anem ara a les condicions que necessita per créixer. Si bé és cert que el seu desenvolupament és considerablement millor quan està ubicada a ple sol, també tolera una mica d'ombra. Com que es tracta d'una mena de rosa molt resistent, no és estrany que el seu cultiu s'hagi tornat molt popular a tot el món. Són realment belles tant al jardí com en test.
A l'hora de mantenir aquestes flors, és important tenir en compte la poda. A la primavera, el més recomanable és retirar la fusta que estigui malalta o morta, a més de les branquetes velles i retallar les que s'entrecreuen. Si vivim en zones més càlides, amb retallar les branques al voltant d'una tercera part de la mida serà suficient. En canvi, si estem en regions més fredes, probablement haureu de ser una mica més d'un terç. També cal tenir en compte que la rosa Albéric Barbier és sensible al fred, per la qual cosa serà fonamental protegir-la de les gelades a l'hivern.
No hi ha dubte que aquesta rosa és summament bella. Tot i les moltíssimes varietats que existeixen, podria formar part de les vostres favorites? Pots parlar-nos de les teves roses preferides als comentaris! I ja de passada ens expliques què t'ha semblat la rosa Albéric Barbier.