Rosa de Castella (Rosa gallica)

Totes les roses tenen alguna cosa especial. Són elegants, alegres, i molt boniques. Però n'hi ha una que, a més, és simple: la Rosa de Castella. No té una doble corona de pètals com si la solen posseir les varietats modernes, però això no vol dir que sigui lletja, més aviat tot el contrari. Aquesta és una planta que et donarà grans satisfaccions, ja que, a l'igual que tots els rosers, és molt, molt fàcil de cuidar.

Per això, dedicarem aquest article a explicar-te totes les característiques, cures i usos de la rosa de Castella.

Origen i característiques

La nostra protagonista és una planta coneguda com Rosa de Castella, Roser castellà, Roses franceses o Rosa vermella el nom científic és Rosa gallica. És originària d'Europa, Àsia i nord d'Àfrica, que és on es troba amb més freqüència. Es tracta d'un arbust que aconsegueix una altura de fins a 1 metre, molt ramificat. Les branques són rectes i estan proveïdes de grans agullons.

Floreix a finals de primavera o al començament de l'estiu. Les flors poden ser solitàries o aparèixer en grups, i són grans de fins a 9cm de diàmetre, de color rosa o vermell-porpra. Aquesta planta requereix d'algunes condicions especials i si no es compleixen és poc probable que puguin desenvolupar-se bé. Es tracta d'una planta bastant satisfactòria de tenir cura atès que pot embellir bastant el nostre jardí. A més, compta amb nombroses propietats medicinals.

Les tiges es troben armats amb espines corbes bastant forts i rígides. Les seves flors són de color rosa clar tirant a vermell clar.

Cultiu de la rosa de Castella

Per poder conrear la rosa de Castella hem d'atendre nombrosos requeriments que necessita aquesta planta per poder desenvolupar-se en bones condicions. Anirem analitzant a poc a poc quins són els seus requeriments. El primer de tot és la ubicació. La ubicació que anem a donar-li al jardí a aquesta planta és fonamental perquè es pugui desenvolupar bé. Necessita d'una ubicació a l'exterior i en un lloc on pugui estar a ple sol. Aquesta planta requereix de bastant llum solar per poder créixer.

Sovint la llavor d'aquesta planta pot trigar diversos anys a germinar. Això és degut a que necessita un període de clima càlid després d'un període de clima fred per poder madurar l'embrió i reduir les capes de la llavor. Una possible manera de poder reduir aquest període és escarificar la llavor i nou col·locar-la durant diverses setmanes a torba humida a una temperatura que rondi entre els 27 i 32 graus centígrads. Posteriorment, l'hem de tenir a una temperatura de tan sols 3 graus durant els següents 4 mesos perquè pugui germinar abans. La llavor que s'ha sembrat pot germinar a la primavera.

Ara continuem amb la terra. Si volem tenir la rosa de Castella en test necessitarem un substrat de cultiu universal barrejat amb un 30% de perlita. D'altra banda, en el jardí no és molt exigent amb el tipus de sòl, sempre que aquest tingui un bon drenatge. El drenatge ho necessita terra per evitar l'aigua de tractament per reg o pluges. Podem cultivar aquesta planta en sòls anivellats, turons i terrasses que tinguin sempre un grau mitjà a alt.

El moment de la floració ha d'estar per una temperatura que rondi entre els 25 i 30 graus i la humitat relativa per sobre de l'60%. Si contínuament l'ambient es troba amb la humitat relativa per sobre d'aquesta xifra i la temperatura de forma moderada entre els 15 i 20 graus, la planta oferirà un rendiment floral més gran.

Pel que fa a l'reg, n'hi ha prou amb regar-3 a 4 vegades per setmana durant l'època d'estiu i cada 4-5 dies de la resta de l'any. És convenient aportar un abonat des de comença la primavera fins a l'estiu. L'abonament ha de ser específic per a rosers i sempre que seguir les indicacions especificades en l'envàs. Aquesta aportació de nutrients l'ajudarà a poder augmentar la floració.

Usos i manteniment de la rosa de Castella

Un cop ja tenim plantat el nostre roser hem de tenir en compte alguns aspectes. Atès que hi ha poc marge entre cultius de plantacions de roses, l'etapa primerenca de el desenvolupament de noves plantacions es pot prendre com una ocasió d'intercalar cultius adequats com ho són els llegums i hortalisses per poder augmentar la fertilitat de terra. Atès que aquesta planta després de dos anys desenvolupant-se el suficient que no deixa espai per al cultiu intercalat. Això és degut al fet que la rosa de Castella és una planta que prefereix la llum solar i una àrea neta i ordenada.

Una de les tasques que cal realitzar per dur a terme el manteniment d'aquesta planta és la poda. És interessant treure les branques seques, malaltes o dèbils i les flors marcides. Aquesta planta requereix d'un període inactiu o de descans abans de la floració. Si ens trobem en una regió de clima subtropical, aquesta planta cal podar-essencialment per poder introduir aquesta latència artificial necessària abans de la floració.

Altres propòsits que té la poda és la de poder entrenar a la planta de forma desitjada per mantenir la mida que volem i eliminar les parts malaltes i els brots terminals de la planta. D'aquesta manera, aconseguim canviar l'hàbit de creixement de la rosa de Castella. La rusticitat aquesta planta ens permet tenir temperatures de fins a -7 graus de manera puntual durant les gelades de l'hivern sense que la planta s'arribi a morir.

Durant el segon any de desenvolupament, les plantes s'han de podar diverses vegades a l'any. Un cop arribi a una alçada de 50cm, és recomanable esperar uns quants mesos fins que arribi als 75 cm per tornar a podar. La poda addicional s'ha de realitzar tan sols una vegada a l'any i quan la planta arribi a una altura propera al metro.

Pel que fa als usos, la Rosa de Castella, a més d'usar-se com a planta ornamental, s'utilitza per netejar el cutis. Per a això es bullen 150 grams de pètals en 1 l d'aigua, i es posa a bullir. Després es deixa refredar cinc minuts, es filtra, i es guarda en un pot net i hermètic.

Els pètals també s'usen com saboritzant en pastisseria, i fins i tot per elaborar vinagre.

Espero que amb aquesta informació puguin conèixer més sobre la rosa de Castella.