Tipus de cactus columnars

Els cactus columnars són fàcils de distingir, ja que des de molt joves tenen un creixement vertical. Aquestes plantes són realment fascinants: creixen en regions on, almenys en aparença, gairebé no hi ha aigua, i tanmateix poden superar els deu metres d'alçada. Com ho fan?

Aprofitant la humitat ambiental al màxim, és clar. Les gotetes d'aigua s'hi posen, i els estomes s'obren per absorbir-les. I quan plou, una cosa que passa molt poques vegades a l'any, les seves arrels emmagatzemen tota la que poden per així sobreviure la resta de l'any. Però, sabies que hi ha molts tipus de cactus columnars?

Cactus canelobre (cereus uruguayanus)

L'anteriorment anomenat cereus peruvianus, és una planta originària de Perú, Brasil i Uruguai que arriba als 15 metres d'altura. Ramifica molt ia més ho fa des del terra, per la qual cosa necessita molt d'espai per poder tenir un bon desenvolupament. De jove té una tija de color verd blavós, passant a ser verda a mesura que envelleix. Les seves flors són blanques i fan uns 15 centímetres de longitud. Creix força ràpid, a un ritme d'entre 30 i 50 centímetres a l'any. Tolera les gelades de fins a -4ºC.

A més, és interessant saber que hi ha una forma monstruosa, que és la que pots veure a la imatge superior.

Cactus de Sant Pere (Echinopsi pachanoi)

El cactus de Sant Pere és una planta de port columnar nadiu dels Andes, que arriba als 7 metres d'altura. Té una tija de color verd fosc o glauc, de vegades protegit amb espines marronàcies d'uns 2 centímetres de llarg. Produeix flors blanques, de fins a 5 centímetres de diàmetre, i fragants. Creix relativament ràpid, per la qual cosa és una espècie interessant per cultivar en un jardí, ja que a més tolera les gelades de fins a -5ºC.

Cactus llanut (Espostoa llanata)

La Espostoa llanata és un cactus columnar originari de Perú i Equador que aconsegueix una altura de 5-6 metres. Presenta una tija verdosa ben protegida per «pèls» llargs i blancs, així com per algunes espines grogues. Les flors són blanques, i mesuren aproximadament 5 centímetres de llarg. Suporta fins als -12ºC.

Cardó (Pachycereus pringlei)

El cardó és un cactus columnar que creix a Baixa Califòrnia i al sud-est de Sonora. Pot arribar als 19 metres d'altura, i tendeix a ramificar a poca distància del terra. De jove, presenta espines blanquinoses molt esmolades; no obstant això, a mesura que guanya alçada les va perdent. Produeix flors de color blanc-groguenc, el pol·len i el nèctar del qual són els aliments principals d'una gran varietat d'animals, com els ratpenats, igual que els fruits. El seu ritme de creixement és força més ràpid que el d'altres cactus columnars, més o menys creix 1 metre cada 5-7 anys; degut a això, se sol cultivar amb més freqüència. Resisteix fins a -6ºC.

Cardó de la Puna (Echinopsi atacamensi)

El cardó de la Puna, cardó gran, o cardó de la Serra com també es diu, és un cactus endèmic de la Serralada dels Andes. Creix fins als 10 metres d'altura, i tendeix a ramificar una mica; de fet, de lluny pot confondre's amb el saguaro ja que com ell les seves ramificacions sorgeixen lluny del terra. Però és fàcil diferenciar-lo pel color de les seves espines, ja que són taronges i no grisenques. Pot suportar fins als -5ºC, sempre que siguin gelades de curta durada.

Cleistocactus strausii

El Cleistocactus strausii és un cactus columnar endèmic d'Argentina i Bolívia. Creix fins als 3 metres d'altura, i les tiges fan només 5-7 centímetres de gruix. De les arèoles brollen diverses espines groguenques d'uns 4 centímetres de llarg, així com d'altres més curtes de color blanc. Les flors són de color vermell fosc d'uns 6 centímetres de llarg i tenen forma cilíndrica. Suporta fins als -10ºC.

Oreocereus celsianus

El Oreocereus celsianus és un cactus endèmic de Xile, Perú, Bolívia i Argentina que creix fins a arribar als 2 metres d'altura. De les arèoles sorgeixen les espines: quatre centrals de fins a 8 centímetres de llarg, i unes 9 radials de fins a 2 centímetres. Així mateix, és important que sàpigues que produeix pèl llarg i de color blanc, el qual li serveix per protegir-se de les gelades. Resisteix fins a -7ºC.

Neoraimondia herzogiana

La Neoraimondia herzogiana és un cactus endèmic de Bolívia que aconsegueix una altura de fins a 15 metres. Té una tija verda i espinosa amb poques ramificacions, i produeix flors blanques o roses d'uns 5-6 centímetres de diàmetre. Els seus fruits són comestibles, de manera que pot ser molt interessant tenir-lo a un jardí. No resisteix gaire el fred, però aguanta gelades febles de fins a -3ºC si són de curta durada.

Saguaro (Carnegiea geganta)

El saguaro és el típic cactus columnar que ens ve al cap quan pensem en els deserts d'Amèrica. Natiu del desert de Sonora, és una planta que arriba a una alçada de 18 metres, però per això necessita molt, molt de temps, ja que creix més o menys 1 metre cada 15-25 anys, depenent de les condicions mediambientals que hi hagi a la zona. El seu cos és més aviat prim, mesurant uns 30-40 centímetres de gruix a la seva edat adulta, i està cobert per espines llargues i esmolades, especialment durant la joventut. A més, tendeix a ramificar uns quants metres d'alçada. Les seves flors són blanques, de grans dimensions, i nocturnes. Pot resistir gelades de fins a -9ºC i temperatures properes als 50ºC, però els exemplars joves necessiten protecció.

Stetsonia (Stetsonia coryne)

La Stetsonia coryne és un cactus originari dels deserts de Paraguai, Bolívia i Argentina que arriba als 12 metres d'altura. Desenvolupa una tija principal gruixuda i curta, la qual pot mesurar fins a 50 centímetres d'amplada, i molt ramificada. Les espines són de color marró fosc/negre quan són joves, però a mesura que la planta madura, les va produint blanques amb la punta de color fosc. Les seves flors són verdes i blanques, fan uns 15 centímetres de diàmetre i s'obren a la nit. Resisteix les gelades de fins a -4ºC.

Quin d'aquests tipus de cactus columnars t'ha agradat més?