Al món hi ha una gran quantitat de tipus de plantes, tant és així que per poder classificar-les i saber reconèixer-les la humanitat ha tingut la necessitat de crear noms que les identifiquen. Un d'aquests és quenopodiàcies, Que fa referència a unes 1400 espècies d'herbes i alguns pocs arbustos i enfiladisses.
Són unes plantes que recorden molt als amarants, De fet, la família a la qual pertanyen és, en realitat, una subfamília de les amarantáceas. Per què? Perquè després de diversos estudis, els botànics van poder comprovar que comparteixen gran part de l'ADN i, a més, també molts elements.
Característiques de les quenopodiàcies
Com dèiem, la subfamília de les amarantáceas coneguda com Chenopodioideae, està composta per unes 1400 espècies repartides en un centenar de gèneres, Com Axyris, Cycloloma, Exomis o Stutzia.
Es caracteritzen per tenir fulles simples o alternes amb la vora sencera; encara que hi ha algunes que no les tenen. Les flors són petites, hermafrodites o unisexuals, i s'agrupen en inflorescències; i el fruit és un utricle, és a dir, a un aqueni amb pericarp tènue.
Es troben a la regió mediterrània i en aiguamolls.
Quines són les més conegudes?
Són les següents:
- De el gènere Atriplex, tenim a l' Atriplex polycarpa (Ventall de mar).
- De el gènere Beta, tenim a la Beta vulgaris (remolatxa).
- De el gènere Chenopodium, tenim a la Quinoa Chenopodium (quinoa).
- De el gènere Dysphania, tenim a l' Disfània ambrosioides (Epazote).
- De el gènere Spinacia, tenim a la Spinacia oleracea (espinacs).
Com veus, les quenopodiàcies són plantes que poden ser molt interessants per a les persones, ja que algunes de les seves espècies són comestibles i el seu cultiu és senzill. A més, tot i que no tenen flors especialment boniques, el seu valor ornamental és prou alt com per pensar-se en tenir-les al jardí 😉.
Què t'ha semblat aquest tema?